Resultats de la cerca frase exacta: 3
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
estibar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
apilar, carregar. Ant. Desestibar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
amuntegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 apilar apilonar apilotar empilar estibar acastellar. Acastellar la llenya. apallerar, disposar formant paller. apalleronar(la palla) acimar. Acimeu aquesta sorra escampada en un racó. acaramullar monjoiar, disposar en petits munts l'herba segada. arremolinar, amuntegar en remolins. aplegar [...]
|
|
3.
carregar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
algú o alguna cosa). Van sobrecarregar el pobre cavall de mercaderies. estibar. Estibar una nau de carbó. embalumar. A l'hivern embalumen el pobre nen d'abrics (o amb abrics). recarregar, tornar a carregar. Han recarregat el camió que havia bolcat. 2 encebar, posar l'enceb en una cosa explosiva [...]
1 v. tr. Posar una cosa feixuga sobre algú o sobre alguna cosa. El complement pot ésser la cosa que hom carrega (carregar les botes en els carros) o la persona o cosa sobre la qual hom carrega quelcom (carregar el mul de viandes i de mercaderies). sobrecarregar, carregar amb excés una cosa (sobre algú o alguna cosa). Van sobrecarregar el pobre cavall de mercaderies. estibar. Estibar una nau de carbó. embalumar. A l'hivern embalumen el pobre nen d'abrics (o amb abrics). recarregar, tornar a carregar. Han recarregat el camió que havia bolcat. 2 encebar, posar l'enceb en una cosa explosiva. Encebar una barrinada. encerrosar (→), carregar la filosa amb el material per a filar. 3 → transportar. 4 → omplir. 5 → estendre. 6 → menjar, beure. 7 → ennuvolar-se. 8 → proveir i proveir-se 9 → augmentar, exagerar. 10 → oprimir, molestar. 11 → gravar. 12 → imputar, atribuir. 13 Carregar-se-la (ésser castigat o batut): rebre (abs.) Mira que rebràs! Ho va fer ell i he estat jo qui ha rebut. 14 Haver de suportar la càrrega més desagradable en un afer, esp. injustament: pagar la patent pagar els plats trencats carregar el mort carregar els neulers 15 v. intr. Obrar, el pes d'una cosa, sobre una altra. → recolzar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 v. tr. Posar una cosa feixuga sobre algú o sobre alguna cosa. El complement pot ésser la cosa que hom carrega (carregar les botes en els carros) o la persona o cosa sobre la qual hom carrega quelcom (carregar el mul de viandes i de mercaderies).
sobrecarregar, carregar amb excés una cosa (sobre algú o alguna cosa). Van sobrecarregar el pobre cavall de mercaderies.
estibar. Estibar una nau de carbó.
embalumar. A l'hivern embalumen el pobre nen d'abrics (o amb abrics).
recarregar, tornar a carregar. Han recarregat el camió que havia bolcat.
2 encebar, posar l'enceb en una cosa explosiva. Encebar una barrinada.
encerrosar (→), carregar la filosa amb el material per a filar.
3 → transportar.
4 → omplir.
5 → estendre.
6 → menjar, beure.
7 → ennuvolar-se.
8 → proveir i proveir-se
9 → augmentar, exagerar.
10 → oprimir, molestar.
11 → gravar.
12 → imputar, atribuir.
13 Carregar-se-la (ésser castigat o batut):
rebre (abs.) Mira que rebràs! Ho va fer ell i he estat jo qui ha rebut.
14 Haver de suportar la càrrega més desagradable en un afer, esp. injustament:
pagar la patent
pagar els plats trencats
carregar el mort
carregar els neulers
15 v. intr. Obrar, el pes d'una cosa, sobre una altra. → recolzar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana